Resultats de la cerca

Hom parla de so clar en referir-se al so que fa el pulmó normal en ésser percudit, o bé de so mat amb relació al so que no produeix vibracions i que hom obté percudint la cuixa o bé un òrgan massís, com, per exemple, el fetge, o bé de so timpànic per a referir-se al so semblant al d’un timbal, que hom obté percudint la regió gastroentèrica o qualsevol altra regió dilatada per gasos

Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània

Fou fundat l’any 1972 per a promoure les activitats socials, culturals i esportives Té seccions d’atletisme, muntanya amb activitats de senderisme i orientació, ciclisme amb activitats de cicloturisme i bicicleta tot terreny i espeleologia La Secció d’Exploracions Subterrànies, dedicada a la recerca i exploració de les cavitats del massís del Garraf, descobrí l’avenc Guerrilla i inicià l’estudi de l’avenc d’en Gori Organitza les proves ciclistes Challenge Garraf-Penedès i Trofeu Abelard Trenzano

L’estret de Lombok, punt de diversificació de la vegetació i de la fauna australiana i asiàtica, la separa de l’illa de Bali a l’W, i el d’Alas, de la de Sumbawa a l’E Al N sobresurt el massís volcànic de Rinjani, de 3 726 m d’altura Situada al S de l’equador, hom hi conrea tabac, cacauets, mandioca, nyam i productes de secà La capital és Mataram, situada a la costa occidental

Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4 500 m 2 També és important per l’existència d’una installació de producció vinícola del s VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d’importació i d’imitacions locals d’aquestes Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin

La ciutat principal és Santa Cruz de Tenerife El massís volcànic del Teide, que culmina a 3718 m, i la Cordillera Dorsal ocupen la part central de l’illa i la divideixen en dos vessants, el N i el S El clima és de tipus tropical temperat per la influència marítima, amb escasses precipitacions Hi ha agricultura de regadiu plàtans, tomàquets i pesca Centre turístic, destaca per la seva bellesa paisatgística la vall de la Orotava

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs

És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània

Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena