Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
amonitrat
Agronomia
Adob mineral compost de nitrat amònic i pedra calcària, finament molta.
La riquesa en nitrogen meitat en forma amoniacal, meitat en forma nítrica pot ésser del 20,5% o del 26% la reacció en el sòl és neutra en els de 20,5% de nitrogen, i lleugerament àcida en els de 26% Es presenta granulat i amb les mateixes propietats que el nitrat amònic pur la pedra calcària resol els inconvenients de la higroscopicitat, i fa més senzilles les manipulacions
punt
Música
Signe de notació musical de significacions diferents.
A partir del s XIII fou un signe de separació que modificava el valor de les figures i dels grups de notes A partir del s XV es convertí en una indicació de durada Collocat a la dreta d’una nota, n'augmenta la meitat del valor En el cas d’haver-hi un doble punt, hom afegeix a la durada de la nota la meitat del valor del primer punt
voleibol

Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets El voleibol fou…
l’Enterrament del senyor d’Orgaz

L’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
baronia de Gelida
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.
Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan segle XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon
junta Rzeppa

Exemple de muntatge homocinètic d’una junta Rzeppa en la transmissió davantera d’un automòbil: 1, maneguet; 2, nou; 3, arbre; 4, bola; 5, acoblament elàstic; 6, brida de l’eix de sortida del canvi de marxes
Tecnologia
Mena de junta universal.
En què la transmissió del moviment entre els dos eixos acoblats es fa mitjançant un conjunt de boles de coixinet la meitat superior de les quals va inserida en uns acanalats llavorats dins l’envolvent que constitueix l’extrem d’un dels eixos i l’altra meitat dins els allotjaments fets sobre una dolla que va calada sobre l’extrem de l’altre eix Entre ambdues peces hi va muntat un anell separador que manté les boles dins un mateix pla
Alvèrnia-Roine-Alps
Divisió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Lió La meitat sud de la regió comprèn els departaments de Puèi Domat, Cantal, l’Alt Loira, l’Ardecha i Droma, territoris històricament i culturalment occitans, i la meitat nord, els de l’Alier, el Loira, el Roine, Ain, Isère, Savoia i l’Alta Savoia, francesos Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions d’Alvèrnia i Roine-Alps, i entrà en vigor el gener del 2016
Canyamars

Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…
castell de Miralles

Castell de Miralles torre albarrana del castell, alçada fora del recinte vers el costat de migdia
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell aturonat a 662 m alt., voltat del primitiu nucli de Santa Maria de Miralles (Anoia).
Era edificat ja al segle X El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna Ocupava una gran àrea la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina