Resultats de la cerca

Començà de molt jove a interessar-se pels animals que, humanitzats, protagonitzaren més tard les seves narracions per a infants, caracteritzades per una barreja d’humor i fantasia en una prosa senzilla i desproveïda de carrincloneria Contes com The Tale of Peter Rabbit 1900, The Tailor of Gloucester 1903, The Roly-Poly Pudding 1908, i molts d’altres, que sovint ella mateixa illustrava, gaudiren d’una gran popularitat i foren traduïts a nombrosos idiomes A partir del 1913 abandonà l’activitat literària

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

Fou secretari perpetu de l’Academia Galega i director d’"A Nosa Terra”, de la Corunya Publicà obres de costumisme local poemes Brétemas, 1896 Rayolas , 1898 i narracions Contos da forxa , 1919 A terra chama , 1925, i també La literatura gallega en el siglo XIX 1903, Literatura gallega 1911 i Influencia de los catalanes en el progreso de la industria pesquera en Galicia 1904, publicat en el butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual era membre corresponent

Collaborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus , començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novelles expressionistes Der Golem “El Golem”, 1915, Walpurgisnacht “La nit de Walpurgis”, 1917 i Der Weisse Dominikaner “El dominic blanc”, 1921, que palesen la influència d’ETAHoffmann i EAPoe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària

Escriví nombroses narracions basades en l’entorn natural del seu país, entre les quals Earth's Enigmas 1896, The Kindred of the Wild 1902 i Neighbours Unknown 1911, que li reportaren un gran èxit popular Com a poeta, introduí en la seva obra un sentiment explícitament patriòtic pel qual és considerat un dels poetes nacionals més destacats És autor dels reculls Orion and Other Poems 1880, In Divers Tones 1887, Songs of the Common Day 1893 i The Vagrant of Time 1927

Collaborà a “El Camí”, “La Revista” i “La Publicitat” Fundà i dirigí la revista “Ofrena” D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica Ha publicat les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921, Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des oliviers París, 1927 Simpatitzant d’Acció Catalana, fou després representant oficiós d’Azaña a Barcelona Publicà també Política fiscal de la República 1933

A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Especialment significativa fou la seva tasca de divulgació de l’activisme sociopolític de caràcter feminista en diverses associacions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona i, especialment, a la secció femenina d’Esquerra Republicana Collaborà en diverses publicacions periòdiques, com La Campana de Gràcia , “Evolució”, “La Rambla”, “Fornal”, “L’Opinió”, o “La Humanitat”, de la qual fou directora de la pàgina femenina És autora de diverses narracions i contes publicats a la premsa i d’un aplec de poesies inèdit