Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
Felip Caimaris i Gacias
Literatura
Cristianisme
Escriptor, canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici.
Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén Perseguit per reialista, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal , de Miñano És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca
carboner | carbonera
Oficis manuals
Persona que es dedica al carboneig com a ofici.
El carboneig fou practicat fins a la disponibilitat de fonts d’energia altres que el carbó vegetal Als Països Catalans desaparegué durant la primera meitat del segle XX Els carboners eren sovint itinerants i llur feina, sotmesa a un règim temporal Gaudien de poca consideració social Per a la fabricació del carbó utilitzaven la carbonera
hostaler
Història
Menestral que tenia un hostal.
A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners taverner Les ordinacions foren successivament renovades 1536, 1613, 1670, 1770 i 1816 La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors revenedor i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos , els quals eren, a la vegada,…
martell

Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de…
moler | molera
Oficis manuals
Persona que extreu pedra per a fer moles, en fa o en ven.
L’ofici existia almenys des del s XIV A Barcelona, al s XV, els molers eren constituïts en gremi
Josep Bono
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Fou qualificador del Sant Ofici a València Deixà inèdits diversos tractats, un dels quals sobre la butlla antijansenista Unigenitus
xantre
Cristianisme
Canonge que posseeix el títol de xantre, sense ésser-ne, i que ocupa el quart lloc en dignitat capitular, després del degà, de l’arxipreste i de l’ardiaca.
Des del concordat del 1851 i de la reglamentació del 1854, és una dignitat sense ofici determinat, de provisió alterna
Es publica el Llibre de les dones de Jaume Roig
Es publica a València el Llibre de les dones de Jaume Roig, amb retalls establerts per la censura del Sant Ofici
Abū Ṭālib
Islamisme
Oncle de Mahoma.
Quan aquest restà orfe, el recollí i li ensenyà l’ofici de conductor de caravanes No es convertí a la nova religió
memra
Literatura
Cristianisme
Composició literària siríaca consistent en una homilia o en una narració èpica religiosa en forma mètrica.
Moltes d’aquestes composicions —el principal conreador de les quals fou Efrem de Nísibis— entraren en l’ofici diví de l’Església Siríaca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina