Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, i debutà al primer equip l’any 2009 En l’àmbit de clubs guanyà dos Campionats de Catalunya 2012, 2013, dues Copes del Rei 2013, 2014 i dues Lligues 2013, 2014 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat d’Europa 2011 i aconseguí diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1978, 1979, 1991, vuit amb timoner 1979, 1981-84, 1991 i dos amb timoner 1981, 1982 Obtingué una medalla d’or en els Jocs Mediterranis en vuit amb timoner 1979 i també fou olímpic a Moscou 1980, en quatre amb timoner, i a Los Angeles 1984, en vuit amb timoner

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

Vinculat al Club Nàutic Banyoles, fou campió d’Espanya diverses vegades vuit amb timoner i doble escull 1978, vuit amb timoner 1979, 1982, 1984, vuit amb timoner i esquif 1981, quatre amb timoner 1983, 1984, quatre escull 1986, 1987 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, en la prova de quatre sense timoner, i obtingué diploma olímpic en les dues cites

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Guanyà el campionat social absolut del Reial Club de Tennis Barcelona 1970, 1973 El 1989 fou candidat a la presidència del FC Barcelona El 1993 fou vicepresident del Barça Fou director del Trofeu Comte de Godó de tennis 1985-2008 També ha estat vicepresident econòmic del RCT Barcelona Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 dirigí l’Estadi Olímpic i fou coordinador de l’anella olímpica

El Comitè Olímpic Internacional COI i l'Espanyol COE arriben a un acord perquè la selecció del país balcànic pugui competir en territori espanyol amb els símbols propis, malgrat que Espanya no reconeix Kosovo El COI havia amenaçat Espanya de vetar-la per a competicions internacionals després que prohibís als membres de l’equip kosovar participar en els campionats de karate celebrats a Madrid sota la seva bandera

El TDK Manresa guanya el Pinturas Bruguer de Badalona per 81 a 65 en la final de la Lliga Catalana de bàsquet, que es disputa al Pavelló Olímpic de Granollers És el segon cop que l’equip de Manresa guanya la Lliga Catalana, una competició en què ha jugat la final els quatre darrers anys L’any passat la va perdre davant el PB Badalona per 86 a 71

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928