Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
lilà
lilà
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les oleàcies, de fulles simples, oposades i cordiformes, de flors liles o rarament blanques, oloroses, agrupades en inflorescències paniculars, i de fruits capsulars.
És natural de la regió balcànica, i és comunament plantat en jardins
vidalba baleàrica
Botànica
Liana de la família de les ranunculàcies de fins a 4 m de llargària, amb circells, de fulles simples, trífides o tripartides, oposades, de flors blanquinoses, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en màquies, a les Illes Balears
vall d’Alcudia
Depressió sinclinal de la península Ibèrica, al S de la província de Ciudad Real, flanquejada per les serres d’Alcudia i drenada pels rius Alcudia i Montoro, que aflueixen en direccions oposades.
Lloc d’hivernada dels ramats transhumants de Castella
hipèric
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les gutíferes, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites hipògines, pentàmeres i de color groc, i de fruits en càpsula septicida.
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
vinca

Vinca ( Vinca Difformis
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les apocinàcies, glabres, de tiges decumbents, de fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau o violaci, i de fruits formats per dos fol·licles corniculats.
Es fan en indrets humits Malgrat ésser considerades oficinals, no són gens usades en medicina popular
herba foradada

Herba foradada en flor
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i ovals, amb nombroses glàndules translúcides, de flors grogues i de fruits capsulars.
És comuna en terrenys erms i herbosos, arreu d’Europa
masera

Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina