Resultats de la cerca

Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín 1939-44 El 1949 anà a dirigir l’orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l’estranger La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l’orquestra filharmònica de Berlín 1955-89 i la Staatsoper de Viena 1956-64 Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics Actuà a Barcelona 1968 i 1972, i l’any 1969 inaugurà l’Auditorium de Palma, a Mallorca

Estudià amb el seu pare, Ricard Iturbi, i a sis anys tocava el piano en cafès de València Fou professor del Conservatori de Ginebra 1919-23 i dirigí l’Orquestra de la Chaux-de-Fonds Des del 1923 es dedicà a la seva carrera de concertista el 1929 debutà als EUA, on dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra 1936-44 i intervingué en diversos films, com Two Girls and a Sailor 1944 i Anchors Aweigh 1945 Actuà també sovint a Mèxic i per Europa El 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de València Compongué algunes obres per a orquestra i per a…

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de…

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven Fou convidat als festivals més prestigiosos i collaborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm 2 de HW…

Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna…

Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’…

Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així…

Estudià al Royal College of Music de Londres i al conservatori de París amb R Benedetti El 1949 s’incorporà al Martin String Quartet i fundà el Jacobean Ensemble i el Virtuoso String Trio Entre el 1949 i el 1959 fou professor de violí al Royal College of Music i alternà la docència amb els estudis de direcció orquestral com a deixeble de P Monteux a Maine Després d’una breu carrera com a segon violinista a la London Symphony Orchestra, el 1958 fundà l’orquestra de cambra Academy of Saint Martin-in-the-Fields , centrada inicialment en la interpretació del repertori barroc i…