Resultats de la cerca

Estudià a Copenhaguen Féu aviat un viatge a Lapònia, i a partir del 1902 començà l’exploració de les regions àrtiques Grenlàndia, l’Àrtic americà i regions properes de l’estret de Bering El fet de conèixer la llengua dels esquimals li facilità el contacte amb la gent d’aquells paratges inhòspits Escriví In der Heimat des Polarmenschen ‘En la pàtria de l’home del pol’, 1922 i Across Arctic America 1927

Hom hi distingeix tres decídues la basal , entre el pol profund de l’ou i el múscul uterí, l' ovular , que recobreix la superfície de l’ou i el separa de la cavitat uterina, i la parietal , que correspon a la part extraplacentària de la cavitat uterina En la capa superficial de la decídua, que es desprèn en el momemt de l’expulsió de la placenta, hi ha les ceèllules deciduals, específiques de la gestació

Presidí el Club Orientació Catalunya en una segona etapa des del 2007 fins al 2011 ha entrenat els seus fills, Biel, Ona i Pol, múltiples vegades campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories Ha estat director del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona des del 2004 i vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya del 2006 al 2010 Ha creat l’empresa d’esdeveniments d’orientació La Nova Fita

Al final del 1996 la NASA anuncià que basant-se en les dades que havia enviat el 1993, es podia dir que existia aigua al pol sud del nostre satèllit L’anunci, envoltat de polèmica, pot ser contrastat per la sonda Lunar Prospector La Clementine havia de viatjar cap a l’asteroide 1620 Geographos, però un error en una maniobra féu que es perdés Recuperat després el control, les seves missions futures estan encara per determinar

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol

El 1751 collaborà amb Lacaille en la mesura de la parallaxi lunar féu les observacions des de Berlín mentre Lacaille treballava al cap de Bona Esperança El 1801 publicà Histoire céleste française , que contenia les posicions de 50 000 estels, situats entre el pol boreal i la declinació -20° Publicà diverses obres de divulgació astronòmica i unes taules dels moviments del cometa Halley i dels satèllits de Júpiter, fruit dels seus càlculs i les seves observacions personals

L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…

Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central Himàlaia, 1984,…