Resultats de la cerca

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que…

Apassionat per la fotografia i el jazz , es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intellectual i bohèmia de les caves de jazz , els bars i les jam-sessions El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i…

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials

Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època

Net d’Abraham-Louis Breguet Inventà i construí el primer aparell capaç de mesurar la velocitat d’un projectil en els diversos punts de la trajectòria Fou encarregat dels primers assaigs del telègraf del ferrocarril de París a Rouen i fou membre de l’Académie des Sciences

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922