Resultats de la cerca
Es mostren 1161 resultats
envelliment
Tecnologia
Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.
El precipitat apareix en forma de partícules finament dividides i distribuïdes de manera uniforme en el si del metall dissolvent L’envelliment pot ésser natural, a temperatura ambient, o bé artificial, provocat per un refredament ràpid d’una solució sobresaturada Hom l’aplica sobretot als aliatges d’alumini i als acers dolços i extradolços
Jack Steinberger
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Professor a la Universitat de Colúmbia 1950-71, treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear CERN entre el 1968 i el 1986 El 1988 rebé el premi Nobel de física amb Melvin Schwartz i Leon Max Lederman per les seves recerques sobre partícules, entre les quals el descobriment del neutrí muònic 1962
Vladimir Iosifovič Veksler
Física
Físic rus.
Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA
pols
Substància sòlida reduïda a partícules molt fines; pólvores.
gra

En ampliar una fotografia s’aprecia més el gra (Robert Frank. Elevador — Miami Beach, 1955)
Óscar Colorado Nates
Fotografia
Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelatge.
Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus
serradures

Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
Hera
Accelerador de partícules inaugurat a Hamburg el 1991.
Finançat per Alemanya i amb la participació de França, té sis quilòmetres de circumferència i s’hi produeixen collisions de protons i electrons és l’única installació del món que produeix aquests xocs Amb 10 milions de collisions per segon i una energia de 320 GeV, permet estudiar l’estructura interna dels protons, és a dir, els quarks
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…
Gilles Personne de Roberval
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina