Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
cremallera
Música
Mecanisme situat a l’extrem d’alguns arcs (arc) per a tibar-ne les cerres.
Consisteix en una peça longitudinal dentada a la qual hom fixa la nou mitjançant un sistema d’àncora Fou emprada sobretot en els arquets del segle XVIII
Atenodor de Rodes
Escultura
Escultor grec.
Autor, amb Agesandre i Polidor, també de Rodes, del grup escultòric de Laocoont i els seus fills, peça capital de l’estatuària hellenística, avui als Museus Vaticans
eixugaparabrises
Eixugaparabrises
Transports
Aparell que serveix per a apartar l’aigua de la pluja o la neu que cau sobre el parabrisa o el vidre del darrere del vehicle i dificulta la visibilitat.
Té un moviment oscillant alternatiu, i duu una peça de goma que refrega el parabrisa Generalment hi van dos eixugaparabrises, acoblats mecànicament, que funcionen mitjançant un motor elèctric
cavall
Transports
Banqueta inclinada amb unes potes anteriors i unes de posteriors com el banquet de calafat.
Enmig de la taula inclinada té uns galzes que permeten de fer fermes les fustes que cal treballar amb les aixes És una peça molt usual a les drassanes
gatada
Literatura
Nom donat de bon principi a les peces còmiques estrenades per la societat La Gata i degudes a Eduard Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Josep M. Arnau i, especialment, Frederic Soler.
Després aquesta denominació es feu extensiva a qualsevol peça de caràcter paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent Aquest gènere fou abundant durant tot el segle XIX
punter
Tecnologia
Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.
Consisteix en un llistó numerat per punts, amb una peça fixa en un extrem i una altra de corredissa, entre les quals hom posa el peu que ha de mesurar
xamberga
Indumentària
Militar
Dit de la casaca militar en què el folre, voltant la roba, formava les solapes i les botes de les mànigues.
El nom deriva del general francès Charles de Schömberg, per tal com aquesta peça formava part de la indumentària de l’exèrcit que comandava durant la guerra dels Segadors ~1650
roscadora
Tecnologia
Màquina eina especialment concebuda i construïda per a roscar superfícies cilíndriques llises interiors o exteriors o ambdues alhora.
Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els poden fer…
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
fanga
Fangues de quatre i tres pues
Juan Masalle Fernández
Agronomia
Eina per a girar la terra composta d’una pala o forca de ferro posada al cap d’un mànec i en el mateix sentit d’aquest, el qual té, a la part superior, un mantí o una creuera perquè hom hi pugui fer força.
Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina