Resultats de la cerca

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916

Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix

Lector assidu de Dant i bon coneixedor dels poetes moderns, intentà de trobar nous camins d’expressió poètica a través d’una viva experiència mística del catolicisme La seva lírica pot considerar-se com una de les fites de la moderna literatura neogrega La seva obra és recollida en Selecció I 1934 i Selecció II 1962 Destacà també com a traductor

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Es formà al voltant de la revista “Orígenes” i exercí una notable influència en les generacions dels anys seixanta És autor de En la calzada de Jesús del Monte 1949, Por los extraños pueblos 1958, Nombrar las cosas 1973, Entre la dicha y la tiniebla antología poética 1949-1985 1986, Libro de quizá i de quién sabe 1989, Cuatro de oros 1991,etc

Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella Bibliografia Riera, C 1990 La obra poética de Carlos Barral Barcelona, Edicions 62

Estudià d’infermera, de llevadora i de practicant La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors…

Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…