Resultats de la cerca

Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i…

Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de …

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

La capital és San Luis 153 322 h 2001 Emmarcada per les províncies de La Rioja N, de Córdoba N i E, de La Pampa E i S, de San Juan i de Mendoza W Les serralades més importants, al N, són les de San Luis, Las Quijadas i Comechingones La meitat sud forma part de la Pampa Seca Els rius, molt escassos i pobres de cabal i molts d’ells d’origen endorreic, es troben al N El clima és semiàrid La població és molt escassa 3,7 h/km 2 1991 i de dèbil creixement Agricultura poc desenvolupada llegums, hortalisses, fruites i vinya Ramaderia important bovina i ovina La mineria és el seu…

Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de…

Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…

Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les…

Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal 1641, i durant la primera guerra angloholandesa 1652-54 es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades Durant la segona guerra angloholandesa 1665-67 derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” 1666 i bombardejà Londres 1667, acció que forçà la pau de Breda En el curs de la guerra d’Holanda 1672-78 vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel L’aliança amb…

Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…