Resultats de la cerca

Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán , publicà Breve defensorio de una receta , en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila 1684, Disputatio de variolis et morbilis, cum quaestione appendice de peste 1685 i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo ‘cascarilla’, in curatione tertianae et quartanae 1682

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català  1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de…

Conegut pel pseudònim de Sţefan Augustin Doinaş , es graduà en literatura el 1947 Detingut i empresonat el 1956 per les autoritats del règim comunista, posteriorment fou rehabilitat  De la seva extensa obra cal esmentar Cartea mareelor ‘Llibre de les marees’, 1964, Omuls cu compasul ‘L’home amb el compàs’, 1966, Alter ego 1970, Papirus 1974 i Anotimpuls discret ‘Temporada discreta’, 1975 Traduí Goethe, Shakespeare i altres clàssics El 1992 ingressà a l’Acadèmia Romanesa 

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko

Maquinista, emprà el pseudònim de Sarro Magallán Representà per primera vegada els obrers de l’Estat espanyol en les reunions de la Primera Internacional congrés de Brusselles, setembre del 1868 Posteriorment fou un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona octubre del 1868, i assistí al Congrés Obrer del juny del 1870 Alineat amb els anarcocollectivistes, intervingué també en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd