Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els…

L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…

Integra tots els comptes representatius dels elements patrimonials i presenta la situació comptable de l’empresa mitjançant els saldos dels comptes

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia

Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…

El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós, històric i…

Situació Petita església que presidia el veïnat d’Isdes, ara despoblat, a gairebé 1 400 m d’altitud ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, antic temple del despoblat d’Isdes o Iscles, és situada a 1 385 m d’altitud, vora la collada de Santa Bàrbara El lloc es troba prop de l’antic camí que unia la vall de Betesa amb la Torre de Buira Mapa 32-10213 Situació 31TCG124926 Des del poble de Sant Orenç surt una pista que cal deixar aviat per remuntar un camí en direcció a la collada de Santa Bàrbara Enfilant-se cap a l’est s’arriba a l’antic despoblat i església d’Isdes MAF-XFG Història El lloc d’…

Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de quinze sitges…

Estudià dret a Barcelona i Saragossa i després exercí com a agent fiscal 1828-40 Abandonà el càrrec per exercir de professor de geografia i història a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Segon Ensenyament, del qual fou director entre el 1860 i el 1868 S’inicià com a escriptor amb novelles històriques, d’assumpte català a partir de La heredera de Sangumí 1835, entre les quals destaca Lorenzo 1837, i es prodigà sobretot en el camp del periodisme i la historiografia Collaborà al Diario de Barcelonal 1838-41 i a El Telégrafo 1858-68 amb els pseudònims Abén-Abulema i Benjamín ,…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…