Resultats de la cerca

Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P kuhlii ,…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i, potser, Usés D’…

Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…

Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins una gàbia de…

Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…

Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…

Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques calcàries de l’…