Resultats de la cerca

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols

Davantera del Club Deportiu Terrassa Hockey, formà part de l’equip que guanyà la Lliga entre el 2000 i el 2002 Posteriorment, ingressà al Júnior FC, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sala 2005, fou subcampiona de la Copa de la Reina 2005 i participà en la Copa d’Europa 2006 La temporada 2006-07 retornà al CD Terrassa Hockey i guanyà la Copa d’Espanya 2007 i la Lliga 2008 d’hoquei sobre herba El 2005 debutà amb la selecció espanyola absoluta

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició

Fitxà pel FC Barcelona 1998-2001 procedent de l’Ademar de Lleó Amb l’equip blaugrana, on retornà durant el període 2007-10, conquerí tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000, cinc Copes del Rei 1998, 2000, 2007, 2009, 2010 i dues Copes ASOBAL 2000, 2010 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008, i es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 1996, 1998

Jugava d’extrem dret i jugà al Sant Andreu i el Martinenc abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1949-50 Fou jugador blanc-i-blau fins a la temporada 1951-52 Disputà 31 partits de Lliga i marcà 14 gols Després continuà dues temporades més a primera divisió 1952-54 amb l’Sporting de Gijón i retornà a Catalunya per fitxar pel Nàstic de Tarragona Hi jugà quatre temporades 1954-58 Fou seleccionat un cop amb la selecció catalana i marcà un gol

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà a l’equip d’aficionats i el Comtal abans de ser cedit al Santander la temporada 1962-63 Retornà al Barça i debutà a la Lliga amb el primer equip el 1963 Jugà dues temporades a l’Osasuna 1964-66 i novament al Barcelona Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1967-74 i disputà 142 partits a primera divisió Finalment jugà al Melilla 1974-76 i acabà a la Unió Esportiva de Sants Fou internacional juvenil i amateur

Conegut com Massó II , s’inicià en la boxa a 15 anys a Figueres El 1973 debutà com a púgil professional Es proclamà campió d’Europa professional en la categoria de pes ploma 1977, però aquell mateix any perdé el títol en caure per KO davant Roberto Castañón Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mosca 1972 També assolí el títol de campió de Catalunya de pes gall 1973 El 1980 es retirà, però retornà als rings el 1986

Començà a jugar com a professional al Club Natació Helios de Saragossa 1959-61 Posteriorment fitxà pel Real Madrid 1961-63 i retornà dues temporades a l’Helios Fitxà pel Picadero Barcelona 1965-73 i el Círcol Catòlic de Badalona 1973-74, on es retirà Disputà, com a pivot, 69 partits amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, els Campionats d’Europa 1961, 1969 i els Jocs Mediterranis de Nàpols 1963, en els quals guanyà la medalla d’argent