Resultats de la cerca

Desenvolupà especialment temes de la mitologia i la religió, comuns a tots els altres pobles mesopotàmics literatures mesopotàmiques

El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana

Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell

Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers

És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per…

La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant…

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell,…

Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria dels…

Separada de la resta de Pèrsia per les serralades de l’Elburz, mantingué una gran autonomia respecte als àrabs segles VII-IX hom hi continuà l’antiga religió i s’hi parlava el pahlavi Fins i tot un oficial alida hi fundà la dinastia dels ziyarites segles X-XII, que pretengué de restaurar l’imperi sassànida, bé que només pogué mantenir-se autònoma respecte als samànides, els gaznèvides i els seljúcides

El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…