Resultats de la cerca

El Partit Socialdemòcrata SPÖ del primer ministre Viktor Klima és el partit més votat en les eleccions generals celebrades a Àustria, amb el 33% dels sufragis, tot i patir un descens de 71 a 65 diputats El soci de coalició de l’SPÖ, el Partit Popular ÖPV, amb el 26,9% dels vots, manté els 52 escons que tenia, però perd la segona plaça en benefici de l’ultradretà Partit de la Llibertat Aquesta agrupació, encapçalada per Jörg Haider, ha aconseguit també 52 escons però un percentatge lleugerament superior 27,4%

La cancellera alemanya i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata CDU, Angela Merkel, força la dimissió del secretari d’Estat d’Economia Christian Hirte després que aquest hagués felicitat el nou govern de Turíngia, que ha rebut el suport del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya El mateix dia Thomas Kemmerich, del partit liberal soci de govern de la CDU, dimiteix la presidència del govern regional Bodo Ramelow, del partit d’esquerra Die Linke, és elegit nou president del land amb l’abstenció de liberals i conservadors el 4 de març

Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

L’any 1899 participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de tennis de dobles masculins amb R Tey 1907 Durant la dècada de 1900 i 1910 fou membre de la junta de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i l’any 1909 participà en la fundació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya, de la qual fou el primer secretari Publicà el llibre Lawn-Tennis 1914 Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou també un dels pioners de l’esquí a Catalunya

El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d’investigació Henry Ford Company 1902 i la Ford Motor Company 1903, on inicià la fabricació de cotxes en sèrie Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió vendes a crèdit, foment de l’exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc Publicà Philosophy of Labour 1929 L’empresa familiar ha estat continuada pel seu net Henry Ford II

El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos

Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

La capital és Krasnodar Situat a la part occidental del Caucas, és banyat al SW per la mar Negra i al NW per la d’Azov És una de les regions agrícoles més importants de Rússia blat, arròs, te i cítrics Quant a la ramaderia, hi predomina la porcina i la cria de bestiar per a la producció de llet i de carn Indústria, sobretot alimentària 50% Els ports principals són Novorossijsk i Tuapse La ribera de la mar Negra, amb centre a Soči, és un sector important d’estiueig i turisme El territori del Krasnodar fou creat el 1937