Resultats de la cerca
Es mostren 797 resultats
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…
Sant Esteve de Cantallops
Art romànic
Situació Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada L’edifici original romànic presenta notables transformacions F Tur És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Hom pot arribar a…
Sant Llorenç de Lleida
Art romànic
Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…
Sant Miquel de Montuïri
Eremitori del municipi de Montuïri (Mallorca), a l’E de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous, a 259 m alt.), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
Ibn al-Abbār
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Abī Bakr ibn ‘Abd Allāh al Qudā‘ī, lletrat, historiador i polític.
Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc…
Francesc Pi i Margall
Historiografia catalana
Polític, escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…
Mare de Déu de la Feixa (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…
Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església decorada amb arcuacions llombardes i sobrealçada en èpoques posteriors E Pablo L’església de Sant Feliu de Vallcarca és situada a uns 605 m d’altura, dalt d’un petit turó molt a prop del mas de l’Armengol L’antic cementiri de l’església corre parallel al mur sud de l’edifici Les restes de l’antic mas Comas es troben en un nivell inferior, a tocar amb el recinte del cementiri Mapa 363M781 Situació 31TDG218173 L’accés més senzill per anar a l’ermita es troba a la carretera que va de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders Just després d’un revolt, una vegada…
Castell de Montcada (Montcada i Reixac)
Art romànic
Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina