Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
puig de Montagut

Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna
Pedrera de la Muntanya d’en Torró i el Terrat del Moro (Vulpellac)
Art romànic
Situació La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro” Mapa 334M781 Situació 31TEG066469 Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del…
Monte Rosa

El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Deva
Riu
Riu de Cantàbria, a les comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries (60 km).
Neix al vessant septentrional de Peña Prieta, als Picos de Europa en direcció nord travessa La Liébana i forma la Hoz de La Hermida És de règim oceànic, i rep el Bullón per la dreta i el Cares per l’esquerra Desguassa per la ria de Tinamayor a la mar Cantàbrica
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serra de Montsec d’Ares (1 497 m alt.) per on passa l’antic camí i la carretera de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem
Sant Miquel de Colldelrat (Artesa de Segre)
Art romànic
Església parroquial del poble de Colldelrat, situat en el vessant de ponent de la muntanya de Grialó Depengué de Sant Pere d’Àger i així consta en les visites arxiprestals del segle XVIII Tot i que no es documenta fins a dates molt tardanes, és possible que tingui orígens medievals
Santa Obina (Arbúcies)
Art romànic
Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat
Ekaterinburg
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de l’oblast’ de Sverdlovsk.
Situada al vessant E dels Urals centrals, vora el riu Iset’, és un nus ferroviari Important nucli industrial maquinària pesant i siderúrgia Des del 1932 és un centre científic als Urals de l’Acadèmia de Ciències Universitat i instituts d’ensenyament superior Del 1924 al 1991 rebé el nom de Sverdlovsk
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina