Resultats de la cerca

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret i es proclamà campió d’Espanya individual en categoria cadet 1979 i júnior 1983, 1984, i per equips en categoria júnior 1979, 1984 i sènior 1984 També fou cinc vegades campió de Catalunya individual, una en categoria cadet 1981, tres en júnior 1981, 1982, 1983 i una com a sènior 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola en un Mundial júnior 1984 Es retirà l’any 1988

Debutà a segona divisió el 2001, on arbitrà un total de 101 partits en 5 temporades Al setembre del 2006 xiulà per primera vegada a primera divisió Des de llavors, entre partits de Lliga, Copa del Rei i amistosos ha arbitrat més de 80 partits

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Fou campió de Catalunya 1956 i d’Espanya 1957 dels 200 m llisos En els relleus, fou campió català de 4 × 100 i 4 × 400 m amb el Club Natació Barcelona 1956 i de 4 × 100 m amb el CA Stadium 1957 Formà part dels equips del CN Barcelona que milloraren els rècords catalans de 4 × 100 i 4 × 200 m 1956

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964 en les especialitats de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial

Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988

Conegut amb el nom de Paco Bultó El 1945, associat amb Pere Permanyer, començà la fabricació de les motocicletes Montesa El 1958 creà la marca Bultaco , i les seves motocicletes assoliren un gran èxit internacional Fou campió d’Espanya de 125 cc, i vencedor dels circuits de la Casa de Campo i Basurto-Zorroza-Castrejana Guanyà la Pujada a Vallvidrera, la Cuesta de Santo Domingo 1947 i la medalla de bronze dels Sis Dies Internacionals de Veresse 1951 Participà, també, en diverses curses automobilístiques i aconseguí el segon lloc 1951 i el primer lloc 1953 al Ralli dels Alps Organitzà el…

A tretze anys s’inicià al Futbol Club Barcelona, club en el qual es retirà el 1989 La seva posició era la de pilar Fou dos cops internacional amb la selecció espanyola i jugà diversos partits amistosos amb Catalunya El 2008 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi