Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Marshall Warren Nirenberg
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat en zoologia a la Universitat de Florida 1952, es doctorà en bioquímica el 1957a la Universitat Ann Arbor de Michigan En 1957-59 féu recerca postdoctoral per a l’American Cancer Society, i el 1960 fou investigador del National Intitute of Health, d’on el 1962 fou nomenat cap de la secció de bioquímica genètica Els seus treballs han contribuït decisivament a la interpretació del codi genètic, del qual deriva la formació de les proteïnes de l’organisme El 1961 aconseguí d’aïllar ribosomes i de conjugar-los amb un ARN artificial amb triplets que contenien exclusivament uracil…
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments…
Eduard Navarro i Gonzalvo
Teatre
Autor teatral.
Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original…
,
Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Sa‘d ibn Mardāniš
Història
Senyor de València i de Múrcia (1147-72).
De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga 1134 dels atacs d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalanoaragonesos de qui era tributari, aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yūsuf Ya'qūb al-Manṣūr Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1149 i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella El govern d’ibn Mardāniš, conegut pel rei Llop en…
Segismundo Moret y Prendergast
Història
Política
Polític.
Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…
Jennifer Shrader Lawrence
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el qual …
Sergi García i Fernández

Sergi García i Fernández (2000)
© Laureus
Golf
Jugador de golf.
Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove que assolia el Campionat Europeu d’Aficionats Durant les temporades 1997 i 1998 guanyà 17 dels 21 tornejos en què participà Debutà com a professional l’any 1999, i pocs mesos després guanyà l’Open d’Irlanda Des de llavors ha aconseguit nou victòries al PGA Tour, dotze a l’European Tour i cinc a altres tornejos Entre d’altres, aconseguí el prestigiós Player Championship el 2008 El 2017 guanyà el seu primer gran torneig, el Masters d’Augusta, i anteriorment havia quedat segon en tres ocasions en el Grand…
Manel Casserras i Boix
Folklore
Creador d’imatgeria festiva, especialment per a gegants.
Sastre d’ofici, s’inicià en els vestits per a imatgeria festiva quan el 1956 la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona li encarregà la nova indumentària per al gegant Antoniu Ricu i una remodelació del cap del Bou amb motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre El resultat tingué tant èxit que també li encarregaren de reconstruir els Gegants Vells, el 1959, i aconseguí crear unes figures d’allò més solemnes i impactants A partir d’aquests èxits inicials, el 1960 li encarregaren la reconstrucció dels Gegants del Pi de Barcelona i, el 1961, la…
ducat d’Híxar
Història
Títol senyorial concedit a Aragó el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…
Front d’Alliberament Gai de Catalunya
Sociologia
Organització autònoma i reivindicativa democràtica dels gais de Catalunya.
Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, fundat a Barcelona el 1971 fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC , publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional AGI Contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País…