Resultats de la cerca
Es mostren 10640 resultats
Louis Blériot
Aeronàutica
Enginyer i aviador francès.
Fou el primer a travessar el canal de la Mànega, de Calais a Dover, en avió 1909, i un dels primers constructors d’avions a França el seu avió Spad serví d’escola a molts dels asos de la Primera Guerra Mundial
Maurice Blanchot
Literatura francesa
Novel·lista, assagista i crític literari francès.
Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc
Raoul Blanchard
Geografia
Geògraf francès.
Professor a Grenoble 1906-1948, Harvard i Mont-real, i director de l’Institut de Geografia Alpina Fou el fundador de la Revue de Géographie Alpine Entre les seves obres, cal esmentar una monografia sobre Grenoble 1911 i Les Alpes occidentales 1938-53
Jean-Pierre Blanchard
Aeronàutica
Aeronauta francès, anomenat a vegades François Blanchard
.
Començà les seves ascensions un any després de Montgolfier 1784 Amb l’americà John Jeffries féu la primera travessia del canal de la Mànega en baló el 7 de gener de 1785 de Dover a Calais
Régis Blachère
Història
Islamisme
Orientalista francès.
Director de l’Institut d’Études Islamiques, collaborador de l' Encyclopédie de l’Islam i director de la revista Arabica , és autor d’una Histoire de la littérature arabe des origines à la fin du XV e siècle 1952, d’una traducció francesa de l' Alcorà i d’un Dictionnaire arabe-français-anglais
Bjørnstjerne Bjørnson
Literatura noruega
Teatre
Dramaturg, poeta i novel·lista noruec.
El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració popular, fou…
Jacques Philippe Marie Binet
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom francès.
Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia
Alfred Binet

Alfred Binet
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog francès.
Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la…
Robert Brasillach
Literatura catalana
Escriptor.
Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes