Resultats de la cerca

Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual Tratado de los derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General 1784-86, i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas publicat el 1851

Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina

Els sòls sorrencs són amollits, no s’empasten i no s’adhereixen a les eines de treball, per la qual cosa fan de bon llaurar, les males herbes hi arrelen rarament i, a més, són fàcilment erradicables, i l’aire hi circula lliurement No retenen, però, ni l’aigua ni els adobs, per la qual cosa cal corregir-los amb argila

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on jugà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí el Campionat de Catalunya 1985, 1986, la Copa del Rei 1984, 1985, 1986 i la Lliga 1983-86 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on guanyà la medalla de plata, i els de Los Angeles 1984

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta

Redactor de Las Provincias , fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d' Avance 1939 i redactor en cap de Levante En 1959-92 fou director de Las Provincias Franquista i anticatalanista, publicà les novelles Sinfonía patética 1950 i La isla de los lagartos 1958 i els reculls de notes o articles Papeles 1968, Valencia, ciudad abierta 1973 i Dietario personal 1974

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267