Resultats de la cerca

Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc

És autor de Relación trágica del Vesubio Nàpols, 1632, Amistades de Príncipes 1637 i la seva continuació Audiencia de Príncipes 1637, Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia 1637 i El avariento generoso Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu 1644

Des del 1934 produí bon nombre de documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou collapsat per la guerra civil Jaume Miravitlles, Jaume Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els collaboradors principals Desaparegué a mitjan 1938

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Capdavanter del moviment extremista dels covenanters , que refusava Carles II, com també l’indult que aquest els havia concedit Els seus seguidors eren anomenats cameronians El 1680 declarà, al cap d’un reduït grup, la guerra al rei Fou derrotat i mort en un enfrontament militar

Es dedicà primerament a la pintura La seva poesia es caracteritza per un accentuat sentiment de llibertat Ha publicat Indvielsens aar ‘Els anys d’iniciació’, 1921, Horisont 1934, Dikt fra krigstiden ‘Poesies de temps de guerra’, 1946 i un recull de poemes 1946, entre altres obres

Després de fundar a Valladolid les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica 1931, s’aplegà amb el grup La Conquista del Estado i conformà les JONS 1931 Participà en la unificació de les JONS amb Falange Española 1934 Morí al front a la guerra civil de 1936-39

Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta Collaborà en la defensa de Tarragona Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya 1822, i el 1835 ho fou de València dimití arran de la revolta d’aquell any

Fou periodista a la guerra civil de 1936-39 Publicà, entre altres Jurnal de sex ‘Diari de sexe’, 1930, Cartea Oltului ‘El llibre d’Olt’, 1945, cinc volums de prosa 1956-60 i reculls de poemes Poemul invectiivǎ, 1937 El 1955 ingressà a l’acadèmia romanesa

Es donà a conèixer amb la collecció de poemes Five Men and Pompey 1915 Amb John Brown's Body 1928, poema èpic sobre la guerra de Secessió, obtingué el premi Pulitzer També novellista i autor teatral, són més interessants les seves narracions, principalment Thirteen O'Clock 1937