Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Manuel Ferran i Bayona
Pintura
Pintor.
Fill del pintor Antoni Ferran Format a Llotja de Barcelona i a París amb Thomas Couture Conreà la pintura d’història i de gènere, i fou retratista apreciat Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid des del 1860 i en mostres barcelonines Fou professor de dibuix a Llotja 1888-92 Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi Antonio Pérez alliberat i als museus d’art de Barcelona
Jean-Jacques-Achille Bertrand
Historiografia
Historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.
El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951
El Áncora
Diari catòlic, en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900.
Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” 1884 i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” 1885 Des del 1887 en fou director Antoni M Alcover i prengué un to integrista A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica Publicà un almanac i un suplement literari 1880-86
Joan Budó i Martí
Música
Clarinetista i editor català.
Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65
Escola Catalana de Ciclisme

Alumnes de l’Escola Catalana de Ciclisme l’any 1998
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Escola de ciclisme de la Federació Catalana de Ciclisme amb seu al velòdrom d’Horta de Barcelona.
Fundada l’any 1985, imparteix classes de les especialitats de pista i bicicleta tot terreny Poc després de la seva creació, s’integrà dins el Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya, amb l’horitzó dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El primer any superà els 100 alumnes inscrits Alguns dels ciclistes més destacats que s’hi formaren són Xavier Gil, Jaume Yus, Isaac Gálvez o Joan Antoni Flecha
Màrius Durán Ortiz
Futbol
Directiu de futbol.
Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
Maria Sanmartí
Pintura
Pintora.
Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse
Lluís Vilarrúbia i Garet
Cristianisme
Entomologia
Sacerdot i entomòleg.
Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim Capellà de l’hospital comarcal de Vic Recollí més de cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta Enriquí la collecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics Algunes subespècies de cinipidocecídies porten el seu nom És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes 1930 i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic Fam Vespidae 1931