Resultats de la cerca

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell

Fou un dels integrants més destacats de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona a les dècades de 1920 i 1930 Fou campió d’Espanya en outrigger de quatre amb timoner 1924, 1925 i vuit amb timoner 1929, 1930, i campió de Catalunya en outrigger de quatre amb timoner 1923, 1924, 1926, vuit amb timoner 1929, 1930 i en iols de quatre amb timoner 1925, 1926 Posteriorment ocupà una vocalia de la junta directiva del mateix club 1931-35 i fou delegat de rem el 1951

Fou fundat l’any 1946 davant les dificultats de l’equip femení de la Unió Esportiva de Sants per a continuar competint en l’àmbit federatiu i s’incorporà a les competicions d’Educación y Descanso Prengué el nom d’una empresa del mateix barri que es dedicava al vidre, amb la qual estava relacionada una de les seves jugadores més importants, Pura García Posteriorment prengué el nom de GD García Sasot i desaparegué l’any 1964 Fou campió d’Espanya i de Catalunya la temporada 1953

Esportista polifacètic, el 1913 fou un dels cofundadors del Club Natació Atlètic Ocupà el càrrec de secretari de la junta directiva i president de la comissió esportiva El 2l de juny de 1914 jugà el primer partit de waterpolo, que l’enfrontà al CN Barcelona El 1915 creà la secció d’atletisme i participà en la Challenge Arnau, torneig similar a l’actual triatló que combinava proves de natació i atletisme Formà part de l’equip de waterpolo al final de la segona dècada del segle XX

Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en proves de papallona i d’estil Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1987, 1988, 200 m papallona 1986 i 200 m i 400 m estil individual 1986 En l’àmbit estatal, fou subcampiona d’Espanya de 200 m estil individual 1986 i de 100 m papallona 1988 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola en assolir les vint-i-cinc actuacions internacionals amb l’equip espanyol

S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Especialitzat en kempo karate, competí representant el Club Natació Barcelona Obtingué dues medalles d’or 2002, 2003, dues de plata 2001, 2002 i una de bronze 2004 en els Campionats d’Europa També guanyà les medalles de bronze 2000 i d’or 2004 en el Campionat del Món Aconseguí dotze medalles en els campionats estatals tres d’or i vint més en el Campionat de Catalunya catorze d’or Fou membre de l’equip estatal de karate 2000-04 i de la selecció catalana 1992-2007