Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío
Josep Maria Castellet
© Fototeca.cat
Literatura
Editor, crític literari i assagista.
Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye 1950-54, Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…
, ,
José María Gil-Robles y Gil-Delgado

José María Gil-Robles y Gil-Delgado
© Parlament Europeu
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret, treballà com a lletrat de les Corts i com a advocat Fou membre fundador de la Federación Popular Democrática 1975-77, juntament amb el seu pare José María Gil-Robles , integrada en la Federació de la Democràcia Cristiana 1977-78 Més tard s’incorporà al Partido Demócrata Popular , i posteriorment passà a militar a Alianza Popular i al Partido Popular Fou eurodiputat pel Partido Popular 1987-2004 i, entre el gener del 1997 i el juny del 1999, president del Parlament Europeu Presidí la Fundació Jean Monnet per Europa 2009-14
Josep Maria Llompart i de la Peña
Josep Maria Llompart i de la Peña
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans 1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…
,
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…
, , ,
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
© Presston comunicació Int.
Política
Polític.
Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi…
María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz
© 27 Intergovernmental Panel on Climate Change Session
Política
Política.
Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment es doctorà a Barcelona, on entrà en contacte amb la política i ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , formació que abandonà el 1979 Començà a treballar en el món jurídic com a secretària judicial, i amb l’arribada del Partido Socialista Obrero Español encapçalat per Felipe González Márquez al govern espanyol el 1982 s’incorporà a l’administració com a cap de gabinet del nou ministre de Justícia, Fernando Ledesma Tres anys després fou designada directora general de serveis del mateix ministeri L’any 1990…
Maria de les Plagues Berguedà i Osona
Cristianisme
Religiosa, de nom Maria Osona.
Vídua de Francesc Berguedà, fundà 1637 un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb
Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals
Música
Concurs creat a Barcelona l’any 1954 per la pianista i pedagoga Maria Canals i Cendrós i el seu espòs, Rossend Llates, amb l’objectiu de descobrir nous intèrprets i facilitar als joves músics catalans l’accés a un certamen de prestigi internacional.
Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants del món de la…
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…
,
Santa Maria del Pla dels Albats (Olèrdola)
Art romànic
Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…