Resultats de la cerca

Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final…

El primer document on apareix esmentat el nucli de població de Bixessarri és de l’any 1144 i fa referència a una permuta d’unes vinyes entre uns particulars i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles No trobem, però, cap document que parli de l’antiga església d’aquest poble, la qual fou localitzada pels serveis del Patrimoni Artístic al començament dels anys setanta, moment en què Pere Canturri hi realitzà una prospecció en la qual hi trobà restes de pintura mural És molt possible que aquesta església quedés en ruïnes al final del segle XVII, ja que la nova església que trobem…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII—…

Santuari marià que depengué històricament del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Segons una vella tradició és possible que es traslladessin a aquesta església les religioses de Bellpuig, un cop s’establí l’any 1240 la prohibició dels monestirs dobles premostratencs Caresmar dona notícia que l’any 1740 “ realizáronse en su derredor algunas excavaciones, y se hallaron multitud de restos sepulcrales no se encontraron inscripciones en ellos los cadáveres encerrados en sarcófagos, que no tuvieran grietas, halláronse en perfecto estado de conservacion, pero tan…

Degué ser una capella per al culte dels habitants de la quadra de Corniola, dependent de l’església parroquial de Figuerola, i com aquesta, del monestir de Santa Maria de Meià Del lloc de Corniola, no se’n sap res fins l’any 1588, que el prior de Santa Maria de Meià, Rafael de Sampsó, prengué disposicions sobre la quadra de Corniola Encara que l’església és un edifici d’origen romànic, no se’n coneix cap dada fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí esmenta l’església de “ San luan Apostol, y Evangelista, en la quadra de Corniola ” No se sap quan deixà de tenir culte i…

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme…

Aquesta església, primitiva església parroquial del poble de Trilhan, era situada uns 350 m al N de l’emplaçament del castell de Trilhan, en l’àmbit de l’actual cementiri municipal, on ara hi ha una capella moderna L’actual parròquia, al centre del poble, fou construïda posteriorment i és dedicada a santa Maria, tot i que l’antiga titular de la parròquia era santa Coloma Bona prova d’aquesta afirmació es troba en la butlla que el papa Alexandre III atorgà al monestir de Sant Martí del Canigó l’any 1163, en què li confirmava, entre altres béns, uns alous a la parròquia de Santa…

Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de…