Resultats de la cerca

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

Competí representant els clubs Bam Chun Dokwan i Lee Young Montcada Fou campió de Catalunya de tècnica i exhibició 2008 i d’Espanya de pumse El 2009 guanyà les medalles de bronze al Campionat del Món i al d’Europa de tècnica El 2003 fou nomenat director i mestre de l’alta escola d’arts marcials Song Duck de Barcelona Dirigí la seva pròpia alta escola de taekwondo, Bam Chun Dokwan III

Després d’haver jugat al Haarlem, el Fortuna Sittard i el Roda holandesos, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1997-98 En tres temporades disputà 145 partits i fou dues vegades campió de la Lliga 1998, 1999, una de la Copa 1998 i una de la Supercopa d’Europa 1998 Després tornà al Fortuna Sittard, on acabà la seva carrera Posteriorment fou entrenador de porters de la selecció holandesa i del Groningen

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

Membre del Club Natació Reus Ploms, fou campió d’Espanya juvenil, júnior i promesa en la prova de 1500 m i aconseguí la millor marca mundial júnior 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m lliure 1984, i en 800 m lliure a l’aire lliure 1984 i en pista coberta 1985 Aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Latakia, Síria 1987 i fou semifinalista als Campionats del Món 1987, 1991

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, el 2005 guanyà l’Open Internacional de Ràfting de la Noguera Pallaresa amb l’equip Aiguadicció Rialp compartint embarcació amb Jesús Silva, Anton Fenés i Silvio Barrionuevo Es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 formant equip amb Eduard Clapés, Jan Cano i Josep Foz El 2009 disputà les classificatòries per al Mundial de ràfting i participà amb l’AE Pallars en la Copa del Món

Jugà en les dues disciplines amb el Club Natació Barcelona El 1963 quedà campió de la Copa espanyola de rugbi i de la Lliga de waterpolo Fou internacional en els dos esports, 10 vegades amb la selecció de waterpolo i 3 amb la de rugbi A partir del 1964 i fins al 1975 jugà exclusivament a rugbi amb el CN Barcelona Un cop retirat fou directiu del CN Barcelona durant algunes temporades