Resultats de la cerca

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

Membre del Club Tennis Barcino, fou tercera en la segona edició del Campionat de Catalunya 1955 Aconseguí set títols consecutius en el Campionat d’Espanya 1958-64, ajudant el seu club a proclamar-se campió d’Espanya de clubs Formà part del primer equip espanyol que participà en uns Jocs Olímpics Roma, 1960 També participà en el Campionat d’Europa 1963, on fou finalista en la barra d’equilibri Guanyà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Blume 1964 i es retirà l’any següent

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

S’inicià el 1999 competint a les files del club Studio CE, i fou subcampiona d’Espanya 2005 en la prova individual i en la de trios En l’àmbit internacional, participà en el Campionat d’Europa de Debrecen 2003, on aconseguí la medalla d’or en la modalitat de trios fent equip amb Jonathan Cañada i Israel Carrasco, i en el de Coïmbra 2005 També disputà els Campionats del Món d’Adelaide 2004, on guanyà la medalla d’argent per equips, Aichi 2005 i Nanquín 2006

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León…

S’inicien a Girona les obres del Parc de les Casernes, un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la ciutat, que preveu ocupar una superfície de 10 ha, situada entre els actuals carrers de Barcelona, Migdia, Universitat de Montpeller i Emili Grahit El projecte, que ha estat elaborat per l’equip d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech, inclou un parc, el segon més gran de Girona, i una zona destinada a 350 habitatges, però no es farà ni l’auditori ni el multicinema previstos inicialment