Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Frente Institucional
Partit polític
Associació política fundada a l’agost de 1975 per membres de l’Hermandad Nacional del Maestrazgo i formada per antics combatents franquistes.
Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense
La Tomasa
Setmanari
Setmanari català, humorístic i literari, aparegut a Barcelona el 1872.
Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”
La Tierra
Periodisme
Diari vespertí fundat i dirigit per Salvador Cánovas Cervantes a Madrid (16 de desembre de 1930 — 8 de juny de 1935).
Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Jaume Santjoan
Cristianisme
Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona.
Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci
Tomàs Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1791 ingressà en l’orde dominicà Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d’estudiants al Collegi de Sant Vicenç i Sant Ramon Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d’Ituy, l’any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després a la missió de Fujian, a la Xina Fou consagrat bisbe titular d’Isòpolis, el 1821
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Lluís Coll
Història
Lul·lista franciscà.
Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia
Pere de Clasquerí
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1351-57), arquebisbe de Tarragona (1357-80) i canceller de la corona catalanoaragonesa.
Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó
Ricardo Gullón
Literatura
Investigador i crític literari lleonès.
Professor de literatura a les universitats de Puerto Rico i Austin Texas, cofundador i director de la revista Literatura , publicà, entre altres títols, Las secretas galerías de Antonio Machado 1958, Galdós, novelista moderno 1960, El último Juan Ramón 1968, Técnicas de Galdós 1980, assaig definitiu sobre l’estil narratiu galdosià, i El modernismo visto por los modernistas 1980, estudi i selecció dels texts “històrics” d’aquest moviment