Resultats de la cerca

Iniciat a l’RK Zagreb, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2001, on formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Posteriorment s’incorporà al Club Balonmano Granollers 2001-05 i es retirà al Medvešc´ak Zagreb 2005-06 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000 i dues Copes del Rei 1998, 2000 Internacional amb la selecció de Croàcia, fou campió olímpic a Atlanta 1996

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de relleus en sis ocasions 1996-2001 També guanyà el primer campionat català celebrat en l’especialitat nocturna el 1997 El 2002 fou nomenat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Com a gerent de l’empresa de promoció esportiva No Límit, fou el creador del Raiverd, pioner entre els raids d’esports d’aventura Dirigeix la revista d’esports de muntanya Trail

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

En els Campionats del Món, guanyà una medalla de bronze en els 400 m llisos 2011 i una de plata, també en els 400 m llisos, i una de bronze en els 4 × 100 m llisos 2015També participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012 i en els de Rio de Janeiro 2016, on es proclamà campió de la prova de 400 m llisos El 2017 guanyà l’or en els 400 m al Mundial de Londres

Membre del Club Egara, ocupa la posició de defensa Jugà en la divisió d'honor espanyola, i guanyà una Lliga 2016 Jugà en el Leuven belga 2016-18, i la temporada 2018-19 retornà a l’Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic, i fou medalla de plata als Campionats d’Europa 2019

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2005 procedent del Pallacanestro Treviso italià Jugà a l’equip blaugrana fins el 2008, any que fitxà pel San Sebastián Gipuzkoa Basket Club Amb el FC Barcelona fou campió de la Copa del Rei 2007 i disputà més de 200 partits Amb la selecció italiana guanyà les medalles d’or 1999, plata 1997 i bronze 2003 en el Campionat d’Europa, i es proclamà subcampió en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Davanter format al planter del FC Barcelona, alternà la participació entre el filial i el primer equip durant tres temporades 1990-93, i jugà tan sols tres partits a primera Malgrat l’escassa participació, fou campió de la Lliga 1991, 1993 i la Supercopa d’Europa 1993 Fou traspassat a l’Oviedo 1993-97, i també jugà al Mallorca 1997-98, la UE Lleida 1998-2000, dues temporades al Japó i el Binissalem, on es retirà l’any 2007

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008, i guanyà torneigs com la Copa ACPP de parelles mixtes amb Marilyn Holmes 2009 o el Galician Invitational amb Amador Rodríguez 2011 Formà part de la selecció catalana en diversos encontres internacionals i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en els primers Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 individuals