Resultats de la cerca

Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És autor d’un…

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el monarca sobre el…

Fou cap superior polític de València i de Catalunya Significat com a liberal, fou desterrat a Maó per Ferran VII Fou diputat a les corts del 1820 per Mèxic

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

Professor de literatura a les universitats de Puerto Rico i Austin Texas, cofundador i director de la revista Literatura , publicà, entre altres títols, Las secretas galerías de Antonio Machado 1958, Galdós, novelista moderno 1960, El último Juan Ramón 1968, Técnicas de Galdós 1980, assaig definitiu sobre l’estil narratiu galdosià, i El modernismo visto por los modernistas 1980, estudi i selecció dels texts “històrics” d’aquest moviment