Resultats de la cerca

Fou partidari d’Orígenes i adversari de Novacià Se'n conserva una única carta, adreçada a Cebrià, on pren partit a favor seu en la qüestió de tornar a batejar els heretges convertits Presidí ~264 el concili d’Antioquia, i condemnà les innovacions de Pau de Samòsata referents a la Trinitat És venerat com a sant La seva festa se celebra el 28 d'octubre

Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat

Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58

Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Jugà al Barcelona B 1995-97 i disputà un partit oficial amb el primer equip Després fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2006-09, amb el qual disputà 57 partits de Lliga i marcà un gol, i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Ha estat tres vegades internacional amb Espanya

Com a data de la seva fundació consta el 3 de desembre de 1905, quan disputà el seu primer partit, amb el Catalònia FC de rival El 1915 s’afilià a la Federació Catalana de Futbol En la temporada 2012-13 militava a primera catalana Disputa els seus partits al camp municipal del Parc Esportiu de Les Grases Té diversos equips de futbol de base

L’organitza la Federació Catalana de Pilota FCP al pavelló de la Vall d’Hebron Es juga en la modalitat de parelles, i hi intervenen pilotaris amb llicència de la FCP i professionals de primera i segona categories El 2010 es disputà un partit de mà i un de pala curta, en què s’enfrontaren dos davanters professionals contra dos saguers amateurs però amb les parelles creuades

Destacà al Centre Gimnàstic Barcelonès entre el 1953 i el 1955 Guanyà la medalla d’or en barra fixa en el Campionat de Catalunya 1953, i fou subcampió de Catalunya per equips Participà en el Campionat d’Espanya amb l’equip B de la selecció catalana Posteriorment fou jutge de gimnàstica i arbitrà algun partit internacional, com el que enfrontà Barcelona, París i Rastatt 1958

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09