Resultats de la cerca

Fou professor de teologia del seminari de Barcelona i el 1968 fou nomenat bisbe auxiliar d’aquesta ciutat És autor de "Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano 1956, tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà 1962 Presidí la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l’episcopat espanyol 1972

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882

Collaborà en temes gastronòmics, especialment de cuina catalana, al Diario de Barcelona , Destino i El llibre de tothom Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en caure les…

Perfeccionà la tècnica del burí a París i a Berlín, i interpretà dibuixos de Josep Triadó o d’altres artistes S'especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat i en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors Fou premiat en diverses exposicions nacionals i internacionals Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà en la Revista Gráfica , el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb un breu article

Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona Presentà 1896 la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre tema radiològic Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica La Medicina Científica en España i fundà El Eco de las Clínicas Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L Testut El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk

Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria sota la seva…

Deixeble de Francesc Brangulí i Royo Féu nombroses xilografies i retrats i collaborà en El Noticiero Universal , Bibliofilia , etc Fou professor de gravat al boix a l’Institut Català de les Arts del Llibre Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’obres…