Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
la Palissa
Passeig de la vila de Sort (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l’areny.
les Agudes
Serra
Serra que separa la vall d’Espot de la de Cabanes, a la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
El seu punt culminant, el pic de les Agudes 2762 m, domina l’estany de Sant Maurici
Colomers
Despoblat
Despoblat dins l’antic terme de la Ribalera
, al límit de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà.
Llavaners
Caseria
Caseria del terme de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble.
morganàtic | morganàtica
Història del dret
Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.
La conseqüència d’aquesta unió podia portar a la pèrdua de la corona de qui la contreia o dels seus drets al tron, i sempre a la pèrdua dels drets dels fills que en naixien La paraula, originada al Sacre Imperi, s’estengué per tot Europa A la península Ibèrica hom emprà més la paraula matrimoni desigual
portarró de Sabollera
Port de muntanya
Port de muntanya dels municipis d’Alins i Farrera (Pallars Sobirà) i les Valls de Valira (Alt Urgell).
casa
Història
Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor (sobirà, senyor feudal, detentor d’un títol nobiliari).
Comprèn possesions i residències, rendes, vassalls i servidors, així com els dinastes o els membres de la família
Qābūs ibn Washmgīr
Història
Sobirà persa de la dinastia ziyarita (976-981 i 998-1012) que governà al Gurgan i al Tabaristan.
En lluita contra els samànides de Bukhara, hagué de fer-se'n vassall per tal de protegir-se del creixent poder buwàyhida Amant de les lletres i de la ciència, rebé a la seva cort Avicenna
capella
Música
Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona, que fou al s…
el Pallars Jussà
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…