Resultats de la cerca

Fundat el 1957, nasqué sota la tutela del centre religiós de Sant Cristòfol La temporada 1987-88 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà també la següent temporada Posteriorment jugà en categories territorials, essent campió de preferent catalana la temporada 2006-07 El 1987 fou subcampió de la Copa Generalitat Disposa d’equips en categories inferiors i és considerat com el segon club de futbol més important de Terrassa Juga a l’estadi municipal de Ca n’Anglada

Pilot amateur , la majoria dels triomfs els obtingué al volant d’un Porsche setena posició al Campionat d’Europa 1976, campió 1977 i subcampió 1977 del Campionat de Catalunya i cinquè al Campionat d’Espanya 1978 Del 1974 al 1980 corregué amb Joan Aymamí de copilot El 1981 deixà els rallis per participar en curses de muntanya, i fou tercer al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat Retornà a les competicions de ralli l’any 1984

Membre del Club Natació Atlètic, destacà en proves de velocitat i velocitat prolongada en estil lliure Formà part de l’equip de relleus 4 × 200 m lliure del CN Atlètic 1930-34 i de les seleccions catalana i estatal, i fou internacional en tres ocasions Fou campió el 1933 per equips i quart individual de la Travessia del Port de Barcelona 3800 m El 1935 fitxà pel CN Barcelona, on també fou titular en els quartets de rellevistes

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Fou un jugador destacat a l’MC Oran i a la selecció algeriana, amb la qual es proclamà campió de la Copa d’Àfrica de Nacions 1990 Posteriorment, fou jugador del Lleida 1990-93, amb el qual disputà 76 partits i, malgrat ser defensa central, marcà 6 gols Ascendí a segona A en la seva primera temporada 1989-90, i a primera la temporada 1992-93 Es retirà del futbol a causa d’una lesió greu

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Migcampista que s’inicià en diversos equips de Lleida i jugà al FC Barcelona 1926-32 un total de 215 partits Fou cinc vegades campió de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932, i guanyà la Copa 1928 i la Lliga 1929 estatals Posteriorment fitxà per l’Atlético de Madrid 1932-34, el Sabadell 1934-35 i el Girona 1935-36 Jugà amb la selecció catalana i l’espanyola Exercí d’entrenador i representant de jugadors a Colòmbia

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort