Resultats de la cerca
Es mostren 47194 resultats
ducat de Maura
Història
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1930, a Gabriel Maura y Gamazo, en memòria dels serveis del seu pare, Antoni Maura i Montaner.
Ha passat als Pérez-Maura
marca
Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d’altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat, etc.
desori
Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
culot
Electrònica i informàtica
Peça metàl·lica d’una bombeta o d’altres tipus de làmpades que serveix per a fixar-la al seu suport i establir la connexió elèctrica.
És anomenat també guaspa o virolla Hi ha diversos tipus de culots emprats correntment els més coneguts són el de rosca culot Edison i el de baioneta culot Swan En casos especials hom n'empra d’altres tipus, com els bipolars, amb terminals de cable, de contactes laterals, els emprats en telefonia, etc
inflat | inflada
Alimentació
Dit del gra de cereal que s’ha desorganitzat, com si s’hagués girat del revés, per evaporació brusca del seu contingut mitjançant l’escalfor.
Hom sol sotmetre el blat de moro a aquest procés rosetes
impuls
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada molt breu i de forma normalment rectangular, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.
Sovint es repeteix a una freqüència determinada
improperis
Cristianisme
Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí, però amb paral·lels en altres tradicions, que són com uns retrets de Déu al seu poble.
Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II
fama
Renom, notorietat deguda a l’excel·lència d’una persona en el seu art, professió, etc, a l’excel·lència d’un remei, d’una cosa qualsevol.
exclaustració
Dret canònic
Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
A diferència de la secularització, és temporal i no deslliga dels vots religiosos ni de la comunió amb l’orde respectiu