Resultats de la cerca

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910

Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

Deixeble de Modest Urgell Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors Feu també països de ventalls Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé El seu fill Lluís Tolosa i Giralt , també pintor, reuní una important collecció d’indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la Diputació de Barcelona 1973

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona

Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Fou soci fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental de Barcelona 1764 i vicepresident 1766-68 de la Conferència Física que en resultà Formà part de la Junta de Comerç i fou un dels tres vocals comissionats 1777 per a encarregar a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias históricas 1779-81, en l’edició de la qual obra intervingué Collaborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona