Resultats de la cerca

Començà a competir al BMX Guineueta Aconseguí diversos Campionats de Catalunya i trofeus Generalitat de bicicròs, i formà part de la selecció espanyola en diferents competicions internacionals El 2003 començà a competir com a pistard amb el CC Genesis i tres anys després s’integrà al Catalunya Track Cycling Team En aquesta modalitat fou diversos cops campió d’Espanya de velocitat individual i olímpica, i formà part de la selecció estatal en diversos Campionats del Món

Es formà a les categories inferiors del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Jugà la seva primera temporada com a sènior a l’Almacelles 2005-06 Retornà al club tarragoní 2006-11, i debutà a la Superlliga jugant en la posició de central El 2011 fitxà pel Club Voleibol Zaragoza, i fou semifinalista de la Copa del Rei En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Carles

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Fou el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 m tanques Guanyà el campionat estatal en dues ocasions 1924, 1926 i el títol català en quatre ocasions 1925-28 Establí quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya També aconseguí el rècord espanyol de relleus 4 × 400 m amb la selecció catalana 1926 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vinculat al Club de Rem Ruber, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1951, 1952 i dos amb timoner 1952, sempre a la canya En la primera especialitat, guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i es convertí en l’esportista més jove que participà en uns Jocs També participà en els Jocs Olímpics de Hivern de Grenoble 1968, en l’especialitat de luge

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez

Membre del Club de Boxa Gavà, es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1990 El 1992 debutà en el camp professional, després d’haver participat en els Jocs Olímpics de Barcelona Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món hispà en la categoria de pes lleuger 1993, 1994, 1995 També obtingué el títol IBF Intercontinental 1997 i el Campionat d’Espanya de boxa professional 2000 en aquesta mateixa categoria

S’inicià l’any 1970 a la Penya Ciclista Bonavista i el 1973 guanyà el primer Campionat d’Espanya de ciclocròs en categoria juvenil En categoria sènior, aconseguí la quarta posició al Campionat d’Espanya, i es proclamà campió de Catalunya, de Barcelona i de la Challenge Banca Catalana En categoria amateur competí amb el Club Ciclista Farners i l’Esport Ciclista Barcelona També practicà BTT en la modalitat de descens Participà en campionats internacionals en categoria màster