Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Sognefjord
Fiord
Fiord de la costa SW de Noruega, al N de Bergen.
És el més important del país, i s’obre en una profunditat d’uns 180 km entre les muntanyes d’Eksigendal, alS, i les de Jostedalsbre, al N, les quals donen lloc a les altes parets que voregen les seves riberes i les de les diverses ramificacions que forma És un dels punts de més atracció turística del país
Sansepolcro
Ciutat
Ciutat de la província d’Arezzo, a la Toscana, Itàlia, situada a l’alta vall del Tíber.
Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins als XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal
Pečerska Lavra
Monestir
Monestir (‘Laura de les Coves’) fundat per sant Teodosi (~1050) prop de Kíev.
Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus
Nivelles
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Való, Bèlgica.
Centre industrial, té foneries, indústries metallúrgiques i de cotó La ciutat es formà al voltant d’una abadia de religioses fundada el 645, de la qual no hi ha restes Al seu lloc fou edificada l’actual collegiata de Saint-Gertrude, un dels edificis romànics més notables de Bèlgica, consagrada el 1046 la construcció durà fins als XVII el 1940 fou restaurada
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Viborg
Ciutat
Capital de l’amt homònim, a Jutlàndia, Dinamarca.
Situada al centre de Jutlàndia, a la riba occidental del llac homònim, és un nucli industrial foneries i indústria alimentària, tèxtil i tabaquera Antiga capital de Jutlàndia, fou un cèlebre lloc de sacrificis fins el 1340 hom hi elegí els monarques danesos La catedral, fundada als XII, conserva el cor i la cripta primitius la resta és del s XIX
serra de la Xortà
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Baixa, que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’en Sarrià i empalma la Serrella, a l’W, amb la serra d’Almèdia, a l’E.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i alS per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m
Weald
Regió
Regió de l’Anglaterra meridional, Gran Bretanya.
S'estén al S de Londres, entre els comtats de Kent, Surrey i Sussex, i és constituïda per una depressió entre els turons de les Downs del Nord i les Downs del Sud A les zones més altes abunden els boscs, i a les terres més fèrtils hi ha una forta especialització agrícola, amb conreus de fruiters, llegums i hortalisses
Vilavenut
Poble
Poble del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), situat al NE del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles Als XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins
santuari de la Vall
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, del municipi de Cauders de Fenollet (Fenolleda), al fons de la vall de Sant Jaume, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres.
L’església, esmentada ja als XI, ha estat molt restaurada conserva un retaule de pedra del s XV Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del s XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant