Resultats de la cerca

Fundat el 1999, nasqué com a successor de la Unión Deportiva Parque Vall d’Hebron, creada el 1973 Disposa d’equip sènior masculí i femení i nombrosos equips en categories inferiors El 2011 era el club de voleibol de Catalunya amb més equips més de vint També fa promoció del voleibol en l’àmbit escolar Els equips sènior han jugat tant a la Superlliga femenina 2 com a primera divisió catalana Fa ús del pavelló de l’escola Pau Casals i del pavelló de la Vall d’Hebron

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Pertany al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2007, amb el qual ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa fins el 2011, any que aconseguí una medalla de bronze formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala, tamborí platja, tamborí clàssic i tambourelli L’any 2011 guanyà la Lliga Catalana Ha format part de la selecció catalana de tamborí en diverses ocasions, amb la qual disputà el primer Campionat d’Europa 2011

Component de l’equip del Club de 7 a 9, que dominà el tennis de taula la dècada de 1980, fou quatre cops campiona d’Espanya per equips 1983, 1985, 1986, 1988, cinc cops campiona de Lliga 1983-86, 1988 i tres cops campiona de Catalunya per equips 1985, 1986, 1988 També guanyà cinc títols estatals i tres de Catalunya de dobles Fou campiona d’Espanya individual en les categories infantil i juvenil cinc anys seguits 1976-80 i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils

Davanter format al planter de la Real Sociedad, jugà al primer equip l’any 1964 També jugà al Real Oviedo i al Real Madrid, on debutà a primera divisió al gener del 1968 Fou fitxat pel Centre d’Esports Sabadell la temporada 1970-71, on jugà 26 partits i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Sevilla 1971-72 i al RCD Espanyol 1972-74 En aquest últim marcà 15 gols en 39 partits Posteriorment jugà a l’Sporting de Gijón i a l’Ensidesa d’Avilés Fou internacional universitari en dotze ocasions