Resultats de la cerca
Es mostren 10630 resultats
Castell de Golonor (els Plans de Sió)
Art romànic
Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu germà Guillem, i…
Santa Maria de Torres (Torres de Segre)
Art romànic
La població de Torres de Segre es troba al marge esquerre del riu Segre, al sud-oest de Lleida Torres era un dels pocs indrets per on es passava a l’altra riba del Segre en un principi amb barca, el que conferí a la població una posició estratègica L’any 1133 s’esmenta per primera vegada el lloc de Torres, que llavors era domini de la família Cervera Al segle XIII passà als templers i al segle següent als hospitalers, que integraren Torres al Gran Priorat de Catalunya fins a la fi de l’antic règim La parròquia de Torres de Segre és coneguda des de l’any 1168, en què apareix en l…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…
Sarcòfag (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb la primitiva…
Amenofis II
Interior de la tomba del faraó Amenofis II amb una representació de la deessa Isis agenollada
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1450-1425 aC).
Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…
Bartomeu Colom
Geografia
Cartògraf i navegant, germà de Cristòfor Colom.
Aprengué cartografia a Portugal, on s’havia traslladat el 1474 acompanyant el descobridor Hom creu que participà en l’expedició de Bartolomeu Dias 1486 Collaborà amb el seu germà en l’empresa descobridora i entre els anys 1485 i 1488 féu un viatge a Anglaterra per sollicitar d’Enric VII l’ajuda necessària, que li fou denegada Ho intentà de bell nou amb Carles VIII de França, però també sense èxit En arribar a Castella, es trobà que el seu germà acabava d’iniciar el segon viatge cap a Amèrica, i Bartomeu anà cap a Hispaniola 1494 comandant una flota auxiliar Nomenat primer adelantado de les…
Joan I de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1379-90), fill d’Enric II i de Joana Manuel.
El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386 desembarcà a Galícia,…
Ernest Hemingway

Ernest Hemingway
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Integrat en la Generació Perduda , basà les seves novelles en experiències personals i usà la guerra com a fons dramàtic dels seus escrits, on, formalment, hom troba un estil de conversa amb frases curtes A Farewell to Arms 1929 fou producte de la seva actuació al front italià durant la Primera Guerra Mundial El 1937 fou corresponsal de guerra als fronts d’Aragó visqué els bombardeigs de Barcelona de l’abril del 1938, i al novembre, la batalla de l’Ebre D’aquestes experiències sorgiren una sèrie de reportatges per a diversos periòdics nord-americans i la novella For Whom the Bell…
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II, fos elegit rei…
Joan d’Eimeric i Saplana
Història
Oficial reial, fill i successor de Joan Berenguer d’Eimeric i de Talamanca, segon baró de Rubinat i Sant Antolí.
Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de la pragmàtica…