Resultats de la cerca

Debutà a l’Atlético de Madrid el 1976, on jugà onze temporades Durant dues temporades estigué al FC Barcelona 1987-89 i guanyà dues Lligues 1988, 1989, una Copa del Rei 1988 i una Supercopa d’Espanya 1989 Posteriorment jugà al Balonmano Cuenca i novament a l’Atlético de Madrid Amb la selecció espanyola es proclamà campió del Mundial B 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil 1988, Homenaje a K 1988, Destiada 1990, Basta danza 1991, Borgia imperante 1993, Pol de gel 1995, premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle de dansa 1996, El mago de Oz 2001, premi Max de les arts escèniques al millor espectacle infantil 2002, Peter Pan 2003,  A ojos cerrados 2004 i Soñando Alicia 2005, basada en l’obra de Lewis Carroll Realitzacions posteriors són Alma 2006, El Circo de la Mujer Serpiente 2008 i Pinnoxio  2015, adaptació de l'obra de Carlo Collodi que obtingué 7 premis Max el 2016 Entre…

El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M Zacarías Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita , així com a French Can-Can 1954 de J Renoir, Los ambiciosos 1959 de L Buñuel, La casa de cristal de L Alcoriza 1967, i La Generala 1971, de J Ibáñez, després de la qual es retirà Publicà les memòries Todas…

Es formà en l’àmbit de l’ambiciós projecte Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela que rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts 2008, on estudià violí, composició musical i, a partir del 1996, direcció d’orquestra El 1999 fou nomenat director de l’Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar, sota el mestratge del seu fundador, José Antonio Abreu Es donà a conèixer el 2004 en guanyar el concurs de direcció Gustav Mahler L’any següent debutà als Proms festival de concerts d’estiu de Londres i dirigí, per primera vegada, les orquestres filharmòniques d’…

Fou l’únic pes pesant que conquerí tres medalles d’or olímpiques consecutives Munic 1972, Montreal 1976 i Moscou 1980 El boicot cubà i soviètic als jocs de Los Angeles el 1984 el privà, possiblement, de la quarta medalla Heroi popular i defensor del règim polític de Fidel Castro, no acceptà mai de passar al professionalisme americà Ja retirat 1988, fou entrenador de boxa i vicepresident de la federació cubana de boxa

Vinculat al CN Catalunya, estigué adscrit a les federacions catalana 1967 i espanyola 1971 i el 1978 rebé la consideració d’internacional en la categoria A de la Lliga europea de natació i de la FINA 1978 Entre altres competicions, arbitrà als Campionats d’Europa absoluts 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1986 i d’argent 1988

Membre del Club Natació Banyoles, guanyà tretze Campionats d’Espanya entre el 1981 i el 1991 en les especialitats de quatre scull, quatre amb timoner, quatre sense timoner i vuit amb timoner En l’àmbit internacional, obtingué una medalla d’or en el Campionat del Món de Bled 1979 i dues de bronze als de Hazewinkel 1980 i Munic 1981, sempre en vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat

Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, club on es formà Amb el primer equip aconseguí nou Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i quatre Lligues 1977, 1980, 1981, 1982 Participà amb la selecció espanyola en dos Jocs Olímpics, Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent, i Los Angeles 1984, on obtingué la vuitena posició