Resultats de la cerca
Es mostren 5906 resultats
Francesc Abadal Serramalera
Automobilisme
Pioner de l’automobilisme, enginyer industrial i ciclista.
Conegut amb el nom de Paco Abadal , destacà en ciclisme i fou subcampió d’Espanya de velocitat 1904 Motorista i pilot de cotxes, competí inicialment amb un vehicle de La Hispano Suïssa, empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions Arribà a ser director comercial de la marca Cap al 1900 fundà la primera autoescola de Barcelona i obrí l’Auto-Garatge Central, origen de la firma Abadal & Cia, una de les empreses pioneres del sector automobilístic a Catalunya El 1912 creà la marca de vehicles amb aquest nom Entre el 1916 i el 1923 dirigí l’empresa Abadal-Buick iel…
Francesc Xavier Bultó Marquès
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme, enginyer i constructor.
Conegut amb el nom de Paco Bultó El 1945, associat amb Pere Permanyer, començà la fabricació de les motocicletes Montesa El 1958 creà la marca Bultaco , i les seves motocicletes assoliren un gran èxit internacional Fou campió d’Espanya de 125 cc, i vencedor dels circuits de la Casa de Campo i Basurto-Zorroza-Castrejana Guanyà la Pujada a Vallvidrera, la Cuesta de Santo Domingo 1947 i la medalla de bronze dels Sis Dies Internacionals de Veresse 1951 Participà, també, en diverses curses automobilístiques i aconseguí el segon lloc 1951 i el primer lloc 1953 al Ralli dels Alps Organitzà el…
etruscologia
Història
Ciència que estudia la civilització etrusca.
A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus especialitzats,…
Julio Le Parc
Pintura
Pintor argentí.
En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats per l’…
Jean Prouvé
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fill d’un dels principals creadors modernistes de l' escola de Nancy , Victor Prouvé El 1931 creà els Ateliers Jean Prouvé per a l’estudi d’elements metàllics industrialitzables per a aplicar a la construcció Per a alguns, el seu mur cortina de l’estació Citroën de la Porte de la Villette 1925 fou el primer que es realitzà Membre de la Union des Artistes Modernes 1934, creà el mobiliari per a la nova Ciutat Universitària de Nancy 1933 el 1936 fou un dels collaboradors en la construcció de la Maison du Peuple de Clichy i de l’edifici del club Roland Garros a l’aeroport de Buc Després de la…
Claude Kahn
Música
Pianista francès.
Nascut en una família de tradició musical, la seva mare, pianista destacada, s’adonà de les aptituds del seu fill per a la música i l’animà a dedicar-s’hi Tingué com a mestres figures molt importants dins de la pedagogia musical francesa, com Nadia Boulanger, Marguerite Long, Yves Nat i Rose Lejour Fou premiat en diversos concursos europeus -el Concurs Internacional de Ginebra d’Interpretació Musical, el Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Nàpols i el Concurs Internacional de Música de Budapest-, circumstància que afavorí l’inici de la seva carrera com a concertista internacional…
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…
Martha Graham
Música
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i fundadora de la dansa moderna americana.
La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’orient i de la…
Milagros García Bonafé
Esport general
Educació
Pedagoga i promotora de l’esport.
Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…
Associació Esportiva Unificació Badalona Sud
Futbol
Club de futbol del barri d’Artigues de Badalona.
Fundat el 2005, després d’una successió de fusions de diferents clubs del barri L’any 1919 es creà el Futbol Club Artiguense i es federà el 1922 Durant els anys vint participà de manera destacada en la tercera categoria del Campionat de Catalunya El 1926 es fusionà amb el CS Llevant-Catalunya i adoptà el nom de Llevant FC Artiguense La temporada 1928-29 disputà la promoció d’ascens a la segona categoria i el 1933 fou absorbit pel Futbol Club Badalona Després de la Guerra Civil reaparegué amb la denominació d’Artiguense Unió Deportiva Entre el 1955 i el 1963 jugà a la tercera divisió del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina