Resultats de la cerca
Es mostren 381 resultats
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
dialèctica
Filosofia
Procés mental de comprensió del real mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà…
Miquel Desclot

Miquel Desclot
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què es conegut el poeta, prosista i traductor Miquel Muñoz i Creus.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que abandonà l’…
,
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, lapidari, mercader i escriptor.
De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia catalana
Filologia
Lingüística i sociolingüística
Filòsof, filòleg, medievalista i traductor.
Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…
, ,
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…
retòrica i música
Música
La relació entre retòrica i música cal situar-la dins el context de la música poètica (melopoètica o melopoiía), que era, des del segle XVI, la manera de designar la teoria de la composició.
Aquesta disciplina ensenyava el poiein , és a dir, la creació o fabricació de la composició musical en analogia amb l' ars poetica , d’acord amb les explicacions sistemàtiques d’Aristòtil i Horaci En la tradició, ars poetica i ars rhetorica no eren gaire diferents La retòrica ensenyava a l’orador orator com havia d’elaborar el discurs oratio , la finalitat del qual era ensenyar docere , commoure movere i delectar delectare els oients L' ars poetica ensenyava a crear la composició musical d’acord amb els preceptes de la retòrica En aquesta estreta relació entre ars poetica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina