Resultats de la cerca

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la…

Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar 1927 el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda Prohibit el partit, fou empresonat 1929-31 El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat 1942 pels japonesos, amb els quals collaborà, empès per la seva animositat envers Holanda En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia 17 d’agost de 1945, però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi del 1949, que…

Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un nou ordre a…

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com  La invención de China 2001,  La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002,  Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i  La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de  De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu…

Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de Granaders a…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Les sancions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, amb la resolució 1907 del final del desembre del 2009, i les dures crítiques dels Estats Units contra el president Isaias Afeworki van aïllar encara més un règim enemistat amb tots els veïns En la resolució, que estableix un embargament de la venda d’armes a Eritrea i prohibeix els viatges internacionals dels alts càrrecs eritreus, es responsabilitza el Govern de fornir armes a les milícies islamistes de Somàlia El Departament d’Estat dels Estats Units, en una declaració feta al febrer, va considerar que I Afeworki desestabilitza la…

Nascut al si d’una família camperola, es formà a Omerli, on treballà en l’agricultura durant uns quants anys El seu interès per la política el portà a estudiar a l’Escola de Ciència Política d’Ankara, on s’especialitzà en l’àmbit del socialisme i els problemes del poble kurd S'implicà directament en política al principi dels anys setanta, que participà activament en el moviment estudiantil, del qual aviat es convertí en líder L’any 1973 fou arrestat, i posteriorment fou alliberat El 1975 tornà al Kurdistan, i publicà un pamflet anomenat El Manifest , que sintetitzava la seva visió sobre la…