Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El mateix any…

Estigué al servei del rei Venceslau I de Bohèmia, i la major part de les seves poesies tenen un accentuat caràcter polític

Conreà la poesia i la narració i excellí com a estilista Sobresurten Legenden der Zeit ‘Llegendes del temps’, 1909 i Der Opfergang ‘Sacrifici’, 1911 El 1933 publicà Antwort eines Deutschen an die Welt ‘Resposta d’un alemany al món’, rèplica a Romain Rolland, en defensa del nazisme

Es formà a Munic i a Roma És autor del gran monument a Armini Hermann, heroi dels queruscs enfront dels romans, Hermannsdenkmal, aixecat a la selva de Teutoburg entre el 1830 i el 1875, considerat una obra mestra de l’art romàntic féu també les escultures del frontó de la Gliptoteca de Munic

Treballà a Alemanya des del 1936 fins al 1961 Vinculat a l’UFA, la seva obra més important és Münchhausen 1943

Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…

Mosqueter, el 1780 lluità al setge de Maó i l’any 1785 esdevingué capità Combaté contra Savoia 1792 i Espanya 1793, on prengué Sant Sebastià Destinat a Alemanya 1797 i 1800 i a Suïssa 1799, morí en combat al Rin

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Les seves obres teatrals més importants tracten sobretot esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Mundial, com Der Hund des Generals ‘El gos del general’, 1962, In der Sache JRobert Oppenheimer ‘El cas Oppenheimer’, 1964, l’obra més coneguda, i Die Geschichte vom Joel Brand ‘La història de Joel Brand’, 1965 Obra de gran èxit fou també la novella März ‘Març’, 1976

Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom